- Sempre s'ha d'informar dels al·lèrgens, també del que se serveix sense envasar: plats, tapes, pa, brioixeria, menjar de menjadors i de col·lectivitats. El Reglament europeu ho exigeix sempre, amb envàs o sense (Reglament (UE) 1169/2011, article 44.1.a).
- A Espanya ho regula el Reial decret 126/2015. S'aplica al que es ven sense envasar, al que s'envasa a petició del client, al que el mateix comerç envasa per vendre-ho a la seva botiga i a tot això quan es ven a distància (article 2.2).
- S'informa de cada al·lèrgen amb una referència clara al seu nom de l'annex II del Reglament 1169/2011. No cal si el nom del plat ja ho diu clarament, com en «truita d'ou» (Reial decret 126/2015, article 4.1.b).
Per escrit o de paraula
La informació pot anar en etiquetes o en cartells al costat de l'aliment (article 6.2). També es pot donar de paraula, però només amb dues condicions (article 6.5.a):
- Que el personal la pugui donar fàcilment quan el client la demani i abans que acabi la compra, sense cap cost per a ell.
- Que estigui registrada per escrit o en format electrònic al local, a l'abast del personal, de la inspecció i dels clients que la demanin.
A la pràctica«Pregunta'm, que jo t'ho dic» només compleix si al darrere hi ha una carpeta o una
tauleta amb els al·lèrgens de cada plat. Si el cambrer ho diu de memòria i no hi ha res escrit, no compleix.
Font: Reglamento (UE) 1169/2011, sobre la informació alimentària facilitada al consumidor (en castellà), articles 9.1.c i 44 · Real Decreto 126/2015, informació alimentària dels aliments sense envasar (text consolidat, en castellà), articles 2, 4.1.b i 6.5