- L'empresa ha d'analitzar les possibles emergències i adoptar mesures de primers auxilis, de lluita contra incendis i d'evacuació, tenint en compte la seva mida, la seva activitat i si hi ha persones alienes (Llei 31/1995, article 20).
- Ha de designar el personal que les posa en pràctica. Aquest personal ha de tenir la formació necessària, ser suficient en nombre i disposar del material adequat.
- I ha d'organitzar la relació amb els serveis externs (assistència mèdica d'urgència, salvament) perquè l'ajuda arribi de pressa.
El que recomana l'INSST (NTP 458)
- El socorrista és voluntari, amb formació segons els riscos de l'empresa i reciclatge periòdic.
- Com a orientació, en feines de risc baix com una oficina, un socorrista per cada 50 treballadors i per torn, amb suplents. A la resta, aquesta xifra és el mínim.
- Sempre hi ha d'haver algú disponible: es tenen en compte els torns, les vacances i la distància al centre mèdic.
- Tots els treballadors han d'estar informats de com funciona, amb cartells, xerrades o fullets, i els nous han de saber què fer com a testimonis.
La NTP és una guia de bones pràctiques: no és obligatòria tret que una norma ho digui.
A la pràcticaComences en un magatzem. Pregunta el primer dia qui és el socorrista del teu torn,
on és la farmaciola i a quin número s'avisa. Si ningú no ho sap, l'empresa no ha informat com cal.
Font: Ley 31/1995, de Prevención de Riesgos Laborales (Llei de prevenció de riscos laborals; text consolidat, en castellà), article 20 · INSST, NTP 458: Primeros auxilios en la empresa: organización (en castellà), apartats de marc legal, socorrista i organització