Cada caixa té un fons de canvi (fondo de cambio: monedes i bitllets petits) que es compta en obrir. Durant el torn es cobra, quan el calaix s'omple es fan retirades (retiradas) d'efectiu i al final es fa l'arqueig (arqueo): comptar el que hi ha i comparar-ho amb el que el sistema diu que hi hauria d'haver.
Els tres moments
- Obertura: comptes el fons davant del responsable (o com digui el procediment) i el signes.
- Retirades: quan hi ha massa efectiu, el responsable el retira amb un justificant. Menys diners al calaix, menys risc.
- Tancament i arqueig: aparts el fons, comptes efectiu, vals i comprovants de targeta, i surt la diferència (descuadre: un sobrant o un faltant). Un descuadre sempre es comunica, per petit que sigui; amagar-lo és pitjor.
Mitjans de pagament
- Efectiu: les operacions de 1.000 euros o més no es poden pagar en efectiu quan una de les parts actua com a empresari o professional, i la botiga ho fa (Ley 7/2012, article 7). El límit puja a 10.000 euros si qui paga és un particular sense domicili fiscal a Espanya que no actua com a empresari. Per calcular-lo se sumen tots els pagaments en què s'ha dividit la compra.
- Targeta i mòbil: el client posa el PIN o acosta la targeta ell mateix; no demanis mai el PIN ni el miris. Si el datàfon rebutja el pagament, no el repeteixis sense dir-ho.
- Vals, cupons i devolucions: es fan pel procediment de la botiga i solen necessitar la signatura o la clau del responsable.
Els bitllets es comproven com t'ensenyi l'empresa (al tacte, a contrallum i inclinant-los). Si en dubtes d'un, no acusis el client: crida el responsable.
Font: Ley 7/2012, artículo 7: limitacions als pagaments en efectiu (text consolidat, en castellà), article 7 · Real Decreto 1619/2012, Reglamento de facturación (reglament de facturació; text consolidat, en castellà), article 4